Siempre aprendiendo
Quienes pensamos que todavía tenemos algo que aprender (yo creo que lo pensaré hasta el último minuto y espero que mi epitafio sea algo así como "¡Vaya, esto no lo conocía yo!") agradecemos, como el mejor regalo, que alguien nos ayude a mejorar. Eso es lo que hacen algunos colegas que me dan su punto de vista sobre lo escrito. Gracias a mi estancia romana, he podido conocer a una estupenda especialista, Miriam Díez, de Zenit y El Punt, a quien le pedí opinión sobre mis análisis de las palabras de B16 en Valencia y ésta ha sido su respuesta:
"Crec que hi ha un cert to "pontifical", no per part del Papa sinó per part teva. I això em passa a mi sovint i ho detecto en els teus articles. L'eficaç però paternalista comentari de la carta a domicili "perquè no hi eren" és tant bona com relliscosa. Em sembla que no volies, pel to del'article, caure en valoracions, i aquí ho fas molt clarament. És com una "regañina" que segons jo empapa la brillantor de l'article. Està bé la visió que aconsegueixes donar del missatge del Papa tot i que se'm fa confús el tema dels principis innegociables d'una banda i el del diàleg amb el món no creient per l'altra, em falta com una connexió entre els dos. Crec que es nota que domines molt tant el tema com la forma i els lectors te'n deuen estar agraïts, perquè no es fa gens pesat, ets de lectura molt àgil i aquí deu raure part de l'èxit".
1 Comments:
Maria José,
El teu article és colpidor: la comparació de la taca de petroli negre (or negre!) amb la taca de la mort dels immigrants africans és estremidora.
Denuncies que ningú es mobilitza amb llacets de colors, pancartes o manifestacions massives: tens raó. Amb la mort davant, en comptes de mobilitzar-nos ens paralitzem.
El poder de la paraula és alt, Tu pots escriure, denunciar, sensibilitzar. És aquí on rau aquell alt deure del periodisme que defensem. Tu has pogut escriure a nom de qui ara és una taca negra a una costa que no és la gallega. Tant de bo el periodisme segueixi aquesta via, tant contracorrent. Després dels llacets de colors i les manifestacions, queda la feina. Gràcies per la que tu aportes amb aquest article.
Un món millor només és possible si expressem al màxim el millor de nosaltres mateixos, i tu amb aquesta reflexió hi has contribuït.
Posta un commento
<< Home